No m’havia plantejat mai aquesta oposició d’idees entre “la societat que intervé en les tecnologies” enfront de “les tecnologies canvien i fan avançar la societat”.
Després d’haver seguit totes les aportacions realitzades en el debat per part dels companys i companyes d’aula i d’haver defensat una postura sociodeterminista que pensava que no compartia del tot, crec que he pogut arribar a una conclusió (de moment, ja que és només una idea que pot anar canviant amb el temps i els nous aprenentatges):
El gran debat que hem dut a terme es basa en dues idees que, per contraposades que semblin, o precisament pel fet d’ésser tant oposades, creen un cercle viciós en el qual cada una de les teories revoca els arguments de l’altra alhora que es contradiu ella mateixa.
Penso que és veritat que la societat aporta un gran nombre d’idees, necessitats, problemàtiques... en les quals les empreses i els governs es basen per a modificar i adaptar les tecnologies ja existents, alhora que en creen de noves de forma que constantment van apareixent nous aparells, tècniques i metodologies de treball.
Però de la mateixa manera, també és veritat que, a mida que es va disposant de noves tecnologies més avançades, la societat en general i el món de l’educació en particular es van trobant noves portes obertes que aporten molts nous enfocaments en la programació del treball, en el desenvolupament de les activitats i en la tipologia d’aquestes, en els sistemes d’avaluació, en l’establiment de nous rols entre alumnes i professors...
Tots aquests canvis, alhora, faran que les aules exigeixin una nova evolució d’aquestes tecnologies, ja que de seguida quedaran desfasades.
L’ou o la gallina?
Potser la importància no recau en quina de les dues postures és la que té més raó que l’altra (pensant que totes dues en poden tenir en part). Tecnologia i societat han creat, ja des de l’invent de l’escriptura, de la roda o de l’agricultura, una profunda simbiosi sense la qual cap dels dos elements hagués pogut evolucionar ni, per tant, tampoc sobreviure.
La meva intervenció en el debat ha anat canviant al llarg del seu desenvolupament. Repassant les tres aportacions que hi he fet, veig que en l’última he estat més crític amb les intervencions dels companys i companyes, tant els del meu bàndol (sociodeterminisme) com els del contrari. Les dues primeres intervencions han estat més mesurades, però a mida que el debat anava avançant les opinions eren més obertes i més franques. I no només ho he observat en les meves pròpies aportacions, sinó que, en general i d’una forma bastant subtil, m’ha semblat detectar-ho en molts dels participants en l’activitat.
Respecte a les aportacions dels companys i companyes, m’ha agradat com ha escrit la Mireia Rovira Vidal en el Fil Canvis; crec que ha exposat molt clarament les seves idees, però sense descuidar gens la forma del text ni excedir-se en les floritures.
